Açò es veía vindre: El Alto, Bolivia

Açò es veia vindre: època de plutges fins abril, és estiu però cada dia el cel ens recorda que no estem a la nostra terreta; ens alcem amb la llum que entra per les nostres finestres sense persianes, sobre les 6 del matí i amb el soroll de la colla de gossos que transiten els carrers dia i nit, en despertar la ilusió de un nou dia a Bolívia, tan lluny i tan diferent al que coneixem, ens posa les piles. Comprem uns 4 pans per 1'4 bolivians (14 cèntims d'euro), acabats de fornejar, i ens l'omplim de melmelada de maduixa. Acompanyem cada esmorzar amb un mate de coca, o un trimate en algunes ocasions, que consta de coca, manzanilla i anís, perfecte per a les digestions i després de qualsevol menjada (com diuen ací: desayuno, almuerzo y cena).

Ixim de casa amb algun plan, ja siga passetjar per El Alto o La Paz per buscar fotos interessants que enviar-vos. Aleshores ens plantem amb 4 capes de roba, que poc a poc anem llevant si estem en La Paz i que ens falten si ens trobem al Alto. La temperatura és molt diferent i l'oratge és canviant al llarg del dia. Els núvols són gegants, avisen amb temps del que va a vindre, però no sabem el que passarà en realitat fins que no tenim la tronà damunt, violentes i carregades, de granís en la majoria de les ocasions, que deixen els carrers i els cotxes blancs per uns instants.

Què mengem? Ens ho heu preguntat tos, voleu saber els nous sabors i olors? Tot dinar comença amb una sopa, amb verdures, pèsols, fressols, creïlles (papas), ceba, panís (choclo) i arròs. És consistent, reconstituient, lleugera. De segon un plat que combina carn de ternera (res), pollastre, o porc (chancho) amb arròs o generalment amb pasta (fideos), de formes i colors desconeguts per nosaltres, variants dels nostres macarrons, llacets, etc. Salses picants, agradables a la vista i gustoses!

Ens sentim molt arropades, la gent ací és carinyosa, tímida de primeres però tendra al segon. Les dones i els xiquets en miren amb mig somriure, i esperen el nostre per dirigir-mos un "Buen día!". Les nostres cares són estranyes per als habitants del Alto, gens acostumats a viatjar fora del país ni la ciutat, ni tan sols a veure turistes pels seus carrers. Tal volta el que més ens impresiona és la vestimenta de les dones, faldes impossibles (polleras) i barrets (sombrero de cholita) deixats caure sobre una cabellera negra, brillant,densa i generalment agarrada amb dos trenes llargues que arriben fins la cintura. Les cares dels bolvians són de galtes fosques, castigades, que delaten una vida dura, precoç en la feina, les relacions i obligacions.
Poc a poc anem descobrint cosetes noves, ja vos contarem!

Marissa, Sandra, Marta i Imma.